Taller de bombarda amb Thomas Lotout

Taller de bombarda amb Thomas Lotout (Bretanya)

Dissabte 7 de febrer de 10 h a 14 h al C.A.T.

Preu del taller 12 € / talleristes 10 € / Amics del C.A.T. 8 €

Inscripcions a tramcat@tradicionarius.cat o al 932184485

Tots els participants al taller tenen l’entrada a preu reduït al concert del vespre a l’Església de Santa Maria de Gràcia de bombarda i orgue i de gralla i orgue. Preu reduït 4 €

En aquest taller aprendreu diferents gèneres de música tradicional bretona a través d'audicions i partitures. Coneixerem què és un bombarda, tipus de bombardes, tècnica d’execució i molt més.

El taller va dirigit a tots els instruments de la família dels oboès tradicionals (gralla, tarota...)

El mestre Thomas Lotout

Thomas Lotout (1983, Bretanya, França) és un virtuós talabarder (intèrpret de bombarda) i compositor bretó. El seu projecte musical, sota el nom Titom, busca fer sonar les bombardes fora del seu context habitual dins de creacions musicals més contemporànies (“world fest-noz“). Més informació aquí

Per més informació

www.tradicionarius.cat / http://serraimamusica.cat

Armènia i Catalunya, l'ACAB i el C.A.T.

Durant el passat monogràfic de l'Entarota't, l'Associació Cultural Armènia de Barcelona (ACAB) i el Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.) va establir lligams culturals entre Armènia i Catalunya gràcies a la dansa i al duduk, l'aeròfon de doble canya tradicional del país caucàsic.

Relacions medievals

Les relacions entre Armènia i Catalunya es remunten però al segle XIII. En aquella època un nombrós grup d’armenis, foragitats del seu país pels musulmans seljúcides, fundà a l'Àsia Menor un regne que fou conegut per Nova o Petita Armènia. Rodejats pels bizantins, enemics polítics, i pels seljúcides, adversaris polítics i religiosos a la vegada, aquests armenis cercaren ajut a Occident, entre d’altres al regne de Catalunya-Aragó, que veia amb bons ulls aquesta relació que li obria les portes comercials a l’Orient. Haitò II (1289-1305) concedí als catalans privilegis comercials, i el seu germà, el rei Oxiu, és qui, a precs del Capítol de la Catedral de Tarragona, trameté la relíquia de Santa Tecla que es conserva actualment a la catedral. En aquells anys, al tombant del segle XIII al XIV, Ramon Llull va viatjar a Ayas, capital del regne armeni, on va escriure el llibre Què deu hom creure de Déu i va recollir informació per a redactar De convenientia fidei et intellectus.

Actualment, la comunitat armènia a Barcelona està en procés de formació com a entitat sociocultural. En els últims 10 anys s'ha produït un important moviment migratori des de les antigues repúbliques soviètiques cap a Europa, i es calcula que actualment a Catalunya hi viuen al voltant d'unes 2.000 famílies armènies. 

El braç de Sant Tecla surt a Tarragona en processó cada 25 de setembre
acompanyat per una cobla de ministrers

La nit Armènia-Catalunya a l'Entarota't - Festival Tradicionàrius 2012

La col·laboració entre ACAB i C.A.T. es va materialitzar el divendres 2 de març de 2012 a la Nit Armènia-Catalunya amb un seguit d'activitats: un taller de danses armènies, un tastet de menjar armeni, una presentació sobre el país i un concert triple de duduk a càrrec Marc Egea, el Trio Ararat i un grup de músics de l'ACAB.

Durant la tarda es va fer el taller de danses armènies dirigit per Hayk Eghiazaryan, professor de dansa de l'ACAB, i les seves alumnes avantatjades. Al taller hi van assistir unes 40 persones que van aprendre a ballar dues danses: el lorkei i el ver-veri (que en armeni vol dir 'salt'). La simbologia d'aquesta segona dansa és interessant: es desenvolupa amb dos tipus de salts, uns cap avall que signifiquen aixafar el mal, i els altres cap amunt que volen simbolitzar apropar-se a Déu.

El taller va anar seguit d'un tastet de menjars armenis típics: de salats es va degustar empanades de carn, khachapuri (empanades de formatge), dolma i pashtet (boles de faves roges), i de dolços es va poder tastar halva amb nous, mel, canyella i llimona; halva amb xocolata i nabius; i gata.

Després del tastet va começar pròpiament la nit armènia-catalana al teatre del C.A.T. I començà la Tatevik Kareyan explicant la història i cultura d'Armènia en català i amb el suport d'una exposició en powerpoint. A continuació, Marc Egea va interpretar un seguit de temes seus amb el duduk i fent-se acompanyar per Gener Salicrú (un altre dudukista català) i altres músics que després participarien de la nit. Seguidament, el Trio Ararat liderat per Yannis Papaioannou va fer-nos viatjar entre les cultures grega i armènia a través del diàleg entre el seu llaüt i el duduk d'Andranik Muradyan. I finalment la vetllada acabà amb un ball armeni orquestrat per un quartet de músics de l'ACAB i amb Marc Egea com a convidat: eren, doncs, tres duduks (Marc, Andranik més Hovik Karakhanyan, professor de duduk de l'ACAB), més Araik Bisharyan al dhol (membranòfon que es percuteix amb les mans) i Garnik Malkhasyan al kamanche (cordòfon persa similar a un rabâb).

Taller de danses armènies amb els músics de l'ACAB en directe

Foto de família després de taller de danses

Marc Egea exemplifica la unió entre la música armènia i la catalana

En Marc Egea i el també català Gener Salicrú amb els seu duduks van exemplificar la unió entre ambdues cultures. Marc Egea, per exemple va col·laborar tant en el taller de danses com durant els concerts dels Ararat o dels músics de l'ACAB, a part de mostrar la seva manera catalan d'entendre aquest aeròfon armeni. Explicava Egea després de la seva experiència "crec que quedaré algun dia amb el Hovik i l'Andranik per aprendre més coses del duduk".

Marc Egea, Gener Salicrú i Andranik Muradyan
exemplificant la unió entre dudukistes catalans i armenis

Us recomanem el Sweet wind que va compondre per a dos duduks i que apareix al disc Flower of death (la podeu sentir aquí), una versió de la cançó tradicional armènia Aghvour akhchik (la podeu sentir aquí) i una cançó tradicional occitana Adiou paure carnavau que va arranjar per a tres duduks (la podeu sentir aquí).

Opuscle sobre la cobla municipal de Vilanova i la Geltrú al s.XVIII

Fa uns anys vaig comprar al C.A.T. un opuscle molt interessant que he recuperat aquests dies escrit per la Francesca Roig: Concòrdia per a la constitució d'una cobla municipal al segle XVIII. L'ocasió hi portava a adquirir el llibret: recordo que era la inauguració del XXVè Festival Tradicionàrius i els Ministrers de la Vila Nova obrien el seguici protocol·lari de Gràcia. I la Paquita hi era tocant la seva tarota en sol.

Francesca Roig i Galceran, la Paquita, és una de les fundadores als anys vuitanta d'aquesta històrica formació vilanovina, els Ministrers de la Vila Nova, juntament amb el seu marit Xavier Orriols. Ja a finals dels anys setanta, però, amb Jaume Arnella feien el primer Mètode de Gralla. Des d'aleshores que, a part de fer la majoria d'arranjaments de la cobla de ministrers vilanovina, no ha parat d'investigar i treure articles o fer col·laboracions en llibres sobre música tradicional i popular catalana, i sobre història local de Vilanova i la Geltrú.

L'opuscle Concòrdia per a la constitució d'una cobla municipal al segle XVIII, d'una mica més de vint pàgines, és la transcripció i comentari d'un document trobat a l'Arxiu Comarcal del Garraf, una concòrdia que explica la creació d'una cobla de ministrers a Vilanova i la Geltrú cap el 1760. Tal com ens explica l'autora, en aquells anys el consistori "s'havia trobat en el cas d'haver d'assistir a actes oficials sense un acompanyament musical que donava més relleu a la seva presència", i es va decidir crear "una cobla de ministrers amb músics de les dues parròquies [Vilanova i la Geltrú] amb la funció específica de ser l'acompanyament protocol·lari de batlle i regidors".

En la Diada de la Mare de Déu de les Neus de 1984, a la cercavila del Vot del Poble, s'estrenaven els Ministrers de la Vila Nova acompanyant les autoritat municipals, agafant el relleu a aquells ministrers del segle XVIII. Després de la desaparició d'aquesta formació històrica catalana, a Vilanova naixia la primera cobla de ministrers "moderna", mare de la resta de cobles que han anat naixent als Països Catalans al llarg d'aquests darrers trenta anys. Que per molts anys els poguem veure i escoltar en aquest 30è aniversari de la seva fundació.

Pol Ducable i Rogés

Etnomusicòleg

En breu comanda de DVD's "La bombade et ses cousines"

"La bombarde et ses cousines" (la bombarda i les seves cosines). Amb aquest títol tan suggerent s'encapçala el triple DVD sobre la bombarda i altres oboès tradicionals del món (entre ells els catalans) editat el 2010. Són 3 DVD's i un petit opuscle amb informació. Això sí, és en francès. Com el porteu? Tranquils el que no el domineu que hi ha molta part musical. Si voleu veure'n un petit tràiler, cliqueu aquí.

Si esteu interessats en adquirir-ne un, podeu contactar amb Serraïma Música que farà una comanda en breu enviant correu-e a 'hola@serraimamusica.cat' abans del 10 de març. El preu són 22€ i els podreu recollir al C.A.T. durant el monogràfic La gralla made in Catalunya. Cal fer reserva prèvia.

Bibliografia de tarota

Publicada una pàgina interna del bloc amb bibliografia d'interès per a tarotaires i amants de la música tradicional i popular en general. Feu-li un cop d'ull aquí. No cal dir que tots els suggeriments seran benvinguts!

Un dels llibres citats a la bibliografia

Recordatori: aquest cap de setmana trobada de tarotaires valencians!

Organitzat per La Xafigà de Muro, es fa aquest cap de setmana la primera trobada de tarotaires. Us recordem que teniu la informació aquí.

Programació del monogràfic "La gralla made in Catalunya"

Ja s'ha publicat la programació de "La gralla made in Catalunya", cap de setmana dedicat a la gralla dins del Festival Folk Internacional Tradicionàrius. Si en voleu saber més, visiteu el bloc del monogràfic!