Relacions medievals
Les relacions entre Armènia i Catalunya es remunten però al segle XIII. En aquella època un nombrós grup d’armenis, foragitats del seu país pels musulmans seljúcides, fundà a l'Àsia Menor un regne que fou conegut per Nova o Petita Armènia. Rodejats pels bizantins, enemics polítics, i pels seljúcides, adversaris polítics i religiosos a la vegada, aquests armenis cercaren ajut a Occident, entre d’altres al regne de Catalunya-Aragó, que veia amb bons ulls aquesta relació que li obria les portes comercials a l’Orient. Haitò II (1289-1305) concedí als catalans privilegis comercials, i el seu germà, el rei Oxiu, és qui, a precs del Capítol de la Catedral de Tarragona, trameté la relíquia de Santa Tecla que es conserva actualment a la catedral. En aquells anys, al tombant del segle XIII al XIV, Ramon Llull va viatjar a Ayas, capital del regne armeni, on va escriure el llibre Què deu hom creure de Déu i va recollir informació per a redactar De convenientia fidei et intellectus.
Actualment, la comunitat armènia a Barcelona està en procés de formació com a entitat sociocultural. En els últims 10 anys s'ha produït un important moviment migratori des de les antigues repúbliques soviètiques cap a Europa, i es calcula que actualment a Catalunya hi viuen al voltant d'unes 2.000 famílies armènies.
 |
| El braç de Sant Tecla surt a Tarragona en processó cada 25 de setembre acompanyat per una cobla de ministrers |
La nit Armènia-Catalunya a l'Entarota't - Festival Tradicionàrius 2012
La col·laboració entre ACAB i C.A.T. es va materialitzar el divendres 2 de març de 2012 a la Nit Armènia-Catalunya amb un seguit d'activitats: un taller de danses armènies, un tastet de menjar armeni, una presentació sobre el país i un concert triple de duduk a càrrec Marc Egea, el Trio Ararat i un grup de músics de l'ACAB.
Durant la tarda es va fer el taller de danses armènies dirigit per Hayk Eghiazaryan, professor de dansa de l'ACAB, i les seves alumnes avantatjades. Al taller hi van assistir unes 40 persones que van aprendre a ballar dues danses: el lorkei i el ver-veri (que en armeni vol dir 'salt'). La simbologia d'aquesta segona dansa és interessant: es desenvolupa amb dos tipus de salts, uns cap avall que signifiquen aixafar el mal, i els altres cap amunt que volen simbolitzar apropar-se a Déu.
El taller va anar seguit d'un tastet de menjars armenis típics: de salats es va degustar empanades de carn, khachapuri (empanades de formatge), dolma i pashtet (boles de faves roges), i de dolços es va poder tastar halva amb nous, mel, canyella i llimona; halva amb xocolata i nabius; i gata.
Després del tastet va começar pròpiament la nit armènia-catalana al teatre del C.A.T. I començà la Tatevik Kareyan explicant la història i cultura d'Armènia en català i amb el suport d'una exposició en powerpoint. A continuació, Marc Egea va interpretar un seguit de temes seus amb el duduk i fent-se acompanyar per Gener Salicrú (un altre dudukista català) i altres músics que després participarien de la nit. Seguidament, el Trio Ararat liderat per Yannis Papaioannou va fer-nos viatjar entre les cultures grega i armènia a través del diàleg entre el seu llaüt i el duduk d'Andranik Muradyan. I finalment la vetllada acabà amb un ball armeni orquestrat per un quartet de músics de l'ACAB i amb Marc Egea com a convidat: eren, doncs, tres duduks (Marc, Andranik més Hovik Karakhanyan, professor de duduk de l'ACAB), més Araik Bisharyan al dhol (membranòfon que es percuteix amb les mans) i Garnik Malkhasyan al kamanche (cordòfon persa similar a un rabâb).
 |
| Taller de danses armènies amb els músics de l'ACAB en directe |
 |
| Foto de família després de taller de danses |
En Marc Egea i el també català Gener Salicrú amb els seu duduks van exemplificar la unió entre ambdues cultures. Marc Egea, per exemple va col·laborar tant en el taller de danses com durant els concerts dels Ararat o dels músics de l'ACAB, a part de mostrar la seva manera catalan d'entendre aquest aeròfon armeni. Explicava Egea després de la seva experiència "crec que quedaré algun dia amb el Hovik i l'Andranik per aprendre més coses del duduk".
 |
| Marc Egea, Gener Salicrú i Andranik Muradyan exemplificant la unió entre dudukistes catalans i armenis |
